HISTÒRIA

Mare i fill, anys quaranta. Els orígens del Col·legi Tecla Sala es remunten a l’any 1954, data en la qual la seva mecenes, la Sra. Tecla Sala, va rebre el títol de filla adoptiva de l’Hospitalet.En agraïment a l’homenatge que li va retre la ciutat, la Sra. Tecla Sala va fer una important donació econòmica que, juntament amb la cessió dels terrenys per part de l’Ajuntament, va permetre la construcció de l’edifici central de l’escola, obra de l’arquitecte Manuel Puig i Janer.


La inauguració.El dia 5 d’octubre de l’any 1957 l’arquebisbe de Barcelona, Monsenyor Modrego, inaugurava l’escola. Esdevindria aviat el centre d’ensenyament religiós masculí més important de la ciutat. La titularitat del centre va recaure sobre la Parròquia de Santa Eulàlia de Mérida, aleshores dirigida per Mossèn Homar, i la direcció de la tasca docent fou encomanada a l’orde religiós dels Missioners del Sagrat Cor.

 

La façana del primer edifici del Col·legi TS, 1957.  

La façana del primer edifici del Col·legi TS, 1957.

 

Al llarg de la primera dècada i sota la direcció dels seus tres primers directors, el P. Rodríguez, el P. Luciano i el P. Vázquez, va créixer força el nombre d’alumnes: dels 85 del primer curs es va passar als 347 del curs 1967-1968. Aleshores el Col·legi impartia estudis d’ensenyament Primari –des dels 6 als 10 anys– i de Batxillerat Elemental –dels 10 als 14 anys–. Després d’un examen d’ingrés als 10 anys s’havia de cursar quatre cursos i una revàlida posterior. Cap a la fi dels Seixanta s’implantava el Batxillerat Superior, que permetia cursar dues branques, Ciències i Lletres, al llarg de dos cursos i amb una revàlida posterior, així com el curs Preuniversitari.


 

 

 

 

 

 

Els padrins del col·legi                                                                                                      Professors (curs 1958-59)

A partir del curs 1968 i fins el 1983 van dirigir l’escola el P. Cao, el P. Ángel i el P. Manolo. Els canvis al llarg d’aquesta fase foren vertiginosos.Davant el creixement demogràfic i urbanístic de la ciutat de l’Hospitalet i per tal de donar resposta a la manca de places escolars, el P. Cao – amb la col·laboració de Mossèn Puigbbò- va engegar cap a la fi dels Seixanta l’ampliació de l’escola. Dos nous edificis es van afegir a la primera construcció i van definir un espai arquitectònic que ha arribat fins l’actualitat amb les seves façanes cap als carrers Joan Pallarès i Tecla Sala.


La Ley General de Educación de 1970 introduïa un nou pla d’estudis. L’EGB (Educació General Bàsica) s’ampliava als 14 anys, s’introduïa el BUP (Bachillerato Unificado Polivalente), que constava de tres cursos, i l’antic Preuniversitari esdevenia el nou COU. La implantació d’aquest nou model d’estudis fou una tasca duta a terme per aquests tres directors. L’escola va passar dels 347 alumnes del curs 1967-1968 als 1.297 del curs 1981-1982. La coeducació es va anar introduint a l’escola al llarg dels anys setanta començant pel COU i posteriorment el BUP.


L’any 1982 el col·legi va celebrar el seu 25è. Aniversari.


 

 

 

 

 

 

 

 

           Classe de 2n grau, 1968-69                                                                                            Classe del P. Cao, febrer de 1970

 

 

 

 

 

               Equip de futbol, 1976                                                                                               Equip de bàsquet, 1978

 

 

 

 

 

 

 

           Biblioteca, març 1979                                                                                               VII Festival intercol·legial de Música

 



 

 

 

               ET 25è aniversari                                                                                                         Comunitat juvenil, 1989

 

L’any 1990 s’aprovava la LOGSE i l’ensenyament obligatori s’estenia als setze anys i es dissenyaven uns Batxillerats de dos anys.

A partir de l’any 1992 la titularitat del Col·legi Tecla Sala va passar a la FEP (Fundació per a les Escoles Parroquials), institució depenent de l’Arquebisbat de Barcelona. Des d’aleshores el bisbat va designar diferents titulars delegats, alhora que Josep M. Coma n’esdevingué el primer director laic. La fusió amb el Parvulari Santa Eulàlia (1992), la fusió amb del Col·legi Nostra Senyora de Fàtima (1995), la generalització del sistema mixt a tots els nivells, la normalització lingüística de l’ensenyament i la implementació de les noves tecnologies foren reptes importants d’aquest període. La fusió amb Fàtima va aixecar el nombre d’alumnes al seu màxim històric: 1.564.

L’any 2006 s’aprovava la Llei Orgànica de l’Educació (LOE) i es rebaixava l’edat escolar als 3 anys.


 

 

 

 

 

 

 

       Fusió amb el Parvulari, 1992                                                                                                  Uns grups 'moguts', 1995

   Club bàsquet distingit, 2008

 

 

Al llarg del curs 2008-2009 l’escola va celebrar el seu 50è. aniversari, amb una gran festa ciutadana, amb una eucaristia presidida pel Cardenal-arquebisbe de Barcelona, amb una magnífica exposició al Museu d’Història de la ciutat i amb un gran sopar de retrobament a la Farga.

 

 

 

 

 

 

 

     Visita d’autoritats, novembre 2008                                                                           Pol Sud sense límits, professor Xavier Valbuena


    Pilarín Bayès a l’escola